Tecnoautobiografia

Autografibio.....QUÈ????

Jo em defineixo més tecnofòbica que tecnofílica, més que res perquè no hi ha manera que m’entengui amb les tecnologies en general... :S. Tinc un germà informàtic i un altre comunicador audiovisual, però jo m’he decantat pel contacte humà “directe” (psicologia primer i magisteri ara). Tot i així tinc un passat.... Vaig començar gravant-me bandes sonores de sèries de televisió (McGiver, Soy un gnomo,...) pitjant el REC del radiocasset amb l’altaveu d’aquest tocant (literalment) l’altaveu de la televisió (imagineu-vos la qualitat acústica.... patètica!). Vaig evolucionar una miqueta gravant-me els videoclips del 33 i dels “40 principales” amb VHS (encara tinc la cinta!) tot descobrint que també existia el sistema beta! Més tard, a casa, després de molt pregar (no recordo si jo o si els meus dos germans) vam aconseguir jugar cada cap de setmana amb la MàsterSystem (una de les consoles de SEGA, la competència de Nintendo llavors, perquè ara - m’he n’he informat – només fa videojocs). Els meus pares, crec, ens controlaven bastant l’horari de consola, i era una activitat força fraternal perquè ens anàvem passat les pantalles entre els tres germans (jo estaré tota la vida orgullosa de ser la primera dels tres (i única noia!) en passar-me el joc del Sonic!!).

Reflexionant-hi m’adono que en les tecnologies sempre he sigut de les que hi he “caigut” tard; no sé si perquè no hi confio gaire (són màquines i no haurien de fallar, però fallen! I au i entent-hi per com solucionar-ho llavors!) o si perquè em costa deixar els mètodes antics (m’encanta escriure a mà o no dependre del mòbil; és com una filosofia a la que he acabat renunciant a la força): vaig usar cassets fins al final (i encara n’utilitzo!) i no vaig tenir mòbil fins al setembre del 2003 i el més fort és que encara tinc el mateix! (això em ve de família, perquè el meu pare és de les úniques persones que conec, si no l’única, que no té mòbil!).

Un bon dia va arribar l’ordinador a casa (era un Mac!) i no en vaig fer gaire cas....algun joc (el “Lemmings” m’encantava) o només quan per algun treball de l’institut (llavors anava tot més a mà) o ja a la universitat em va ser imprescindible. Després ja vam tenir un PC, un altre pel meu germà, un portàtil ma mare,.... I jo encara no tinc ordinador propi!, utilitzo el de la meva companya de pis.

Ara segueixo renegant de les tecnologies perquè em semblen, a vegades, un entrebanc pel contacte humà cara a cara (ens hem acostumat massa a fer-ho tot per ordinador): no tinc MP3 (i fins fa 4 dies no sabia què era un MP4), no tinc consola, no em penso fer cap facebook, no domino gaire l’ordinador, quan només hi hagi TDT no sé si podré veure la televisió, em perdo per internet,...); i també perquè per mi són un involucrament a nivell de temps i energia brutals (vaig haver de deixar el messenger perquè m’hi passava massa hores!); però reconec que, ben utilitzades, poden ser d’una gran comoditat i servei: gravar CD de música o seguretat, baixar-se pelis en DVD, estar connectat amb amics llunyans, trobar informació múltiple a internet, tenir recursos totalment a l’abast,... I a nivell educatiu et donen tot un ventall de noves possibilitats que abans no hi havia i que són molt positives per arribar a tots els i les alumnes.

I aquí tinc jo, una tecnofòbica, el gran repte: aprendre a utilitzar-les, manejar-m’hi, per poder-les fer servir amb els meus alumnes.

Apa som-hi!!