diumenge, 30 de novembre del 2008

dilluns, 10 de novembre del 2008

Sobre els nens i nenes a la ciutat.....

Mireu aquest article que és molt interessant (cliqueu aquí)

I aquesta entrevista a Tonucci també! (clica aquí, ara!)

dilluns, 3 de novembre del 2008

Un conte...



"Una vez el pequeño niño fue a la escuela. Era muy pequeñito y la escuela muy grande. Pero cuando el pequeño niño descubrió que podía ir a su clase con sólo entrar por la puerta del frente, se sintió feliz. Una mañana, estando el pequeño niño en la escuela, su maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un dibujo.
Qué bueno- pensó el niño, a él le gustaba mucho dibujar, él podía hacer muchas cosas: leones y tigres, gallinas y vacas, trenes y botes. Sacó su caja de colores y comenzó a dibujar. Pero la maestra dijo:

- Esperen, no es hora de empezar - y ella esperó a que todos estuvieran preparados.
- Ahora, -dijo la maestra- vamos a dibujar flores.
¡Qué bueno! - pensó el niño, - me gusta mucho dibujar flores, y empezó a dibujar preciosas flores con sus colores. Pero la maestra dijo:

- Esperen, yo les enseñaré cómo- y dibujó una flor roja con un tallo verde. El pequeño miró la flor de la maestra y después miró la suya, a él le gustaba más su flor que la de la maestra, pero no dijo nada y comenzó a dibujar una flor roja con un tallo verde igual a la de su maestra.

Otro día cuando el pequeño niño entraba a su clase, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer algo con barro.
¡Qué bueno! pensó el niño, me gusta mucho el barro. Él podía hacer muchas cosas con el barro: serpientes y elefantes, ratones y muñecos, camiones y carros y comenzó a estirar su bola de barro. Pero la maestra dijo:
Esperen, no es hora de comenzar - y luego esperó a que todos estuvieran preparados.
- Ahora - dijo la maestra - vamos a dibujar un plato.
¡Qué bueno! pensó el niño. A mí me gusta mucho hacer platos y comenzó a construir platos de distintas formas y tamaños. Pero la maestra dijo:
- Esperen, yo les enseñaré cómo - y ella les enseñó a todos cómo hacer un profundo plato. - Aquí tienen - dijo la maestra - ahora pueden comenzar.

El pequeño niño miró el plato de la maestra y después miró el suyo. A él le gustaba más su plato, pero no dijo nada y comenzó a hacer uno igual al de su maestra.Y muy pronto el pequeño niño aprendió a esperar y mirar, a hacer cosas iguales a las de su maestra y dejó de hacer cosas que surgían de sus propias ideas.

Ocurrió que un día, su familia, se mudó a otra casa y el pequeño comenzó a ir a otra escuela. En su primer día de clase, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un dibujo.
Qué bueno pensó el pequeño niño y esperó que la maestra le dijera qué hacer. Pero la maestra no dijo nada, sólo caminaba dentro del salón. Cuando llegó hasta el pequeño niño ella dijo:
- ¿No quieres empezar tu dibujo?
- Sí, dijo el pequeño ¿qué vamos a hacer?
- No sé hasta que tú no lo hagas - dijo la maestra.
- ¿Y cómo lo hago? - preguntó.
- Como tú quieras contestó.
- ¿Y de cualquier color?
- De cualquier color - dijo la maestra - Si todos hacemos el mismo dibujo y usamos los mismos colores, ¿cómo voy a saber cuál es cuál y quién lo hizo?
- Yo no sé - dijo el pequeño niño, y comenzó a dibujar una flor roja con el tallo verde.”

Helen Buckley

dissabte, 1 de novembre del 2008

Les TAC a l'escola


Les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement) han de ser un mitjà (i no una finalitat) per educar i ensenyar als alumnes; és a dir, són una bona eïna per ajudar als i les alumnes a aprendre, ja que són motivadores i diverses. Els continguts a ensenyar queden reflectits en les activitats d'ensenyament i aprenentatge que la mestra el·labora amb les TAC com a suport. Per altra banda, no només s'usen les TAC a l'assignatura d'informàtica, sinó que poden ser (i haurien de ser en una societat de la informació com és la nostra) una eïna en totes les matèries.