L'arribada d'un interí-substitut (o interina-substituta!)

Si ets professor o mestre interí i has tingut diferents destins durant la teva trajectòria, m’entendràs. L’arribada a un centre nou sempre comporta una mica de neguit, però sobretot una gran incertesa per què et trobaràs. En els meus 3 anys de camí per l’educació pública he passat per 5 centres (sí, direu els que sabeu de què va la cosa, he tingut sort!, hi ha gent que salta de centre a centre contínuament) i el cert és que he constatat que, poques vegades, es fa una bona acollida del professorat que se sap que hi estarà poc temps (o fins i tot un curs sencer!).

Per fer una bona tasca cal molta informació i molta coordinació, i gairebé mai hi ha una persona destinada a aquesta funció. Com són els alumnes que tindré?, quina trajectòria porten?. Com feu l’avaluació?, quins criteris seguiu?. Quins són els objectius d’etapa? I els de curs?,… són interrogants que et pots arribar a fer i que, per inèrcia, per inexperiència o per inseguretat no arribes a plantejar. Normalment algú de l’equip directiu és qui et diu les quatre coses bàsiques i et deriva al teu paral•lel (si és que en tens) i a algun altre professor perquè et guiï en el teu dia a dia. És veritat que en general són bons companys, però tothom va de bòlit i per tant no hi ha una guia de punts bàsics; tot el traspàs d’informació acaba sent espontani, segons el requeriment del moment, entre un cosa i una altra i, sincerament, sentint-te que ets més una nosa “preguntona” (quan ho fas) que un company més. Si ets una persona decidida i segura això t’importa poc i fas el que creus que has de fer, però segons per qui tota aquesta situació (o falta de planificació) el pot fer enrere a l’hora de preguntar i empapar-se de tot allò important per fer una bona substitució. I, el que acabava passant, és que les substitucions acaben sent un pedaç en la formació educativa dels alumnes.

Per tant, penso que hi hauria d’haver una (o més d’una) persona al centre encarregada d’acollir als interins, però no algú qualsevol, sinó algú a qui agradés fer aquesta tasca i que la considerés necessària. Si aquest rol existís, quan l’interí comencés una nova substitució ja sabria que hi ha algú que li traspassarà tota la informació necessària i a qui podrà dirigir-se per qualsevol dubte i, el que és més, que aquesta persona estarà interessada en fer-ho. No té perquè ser sempre la mateixa persona, pot anar alternant; però que hi hagués uns mínims que aquesta persona hagués de traspassar al nouvingut, tot allò útil pel dia a dia del centre i pel procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes.